Entrevistes (enllaços amb la societat)
Una de les qüestions principals d’aquest projecte és com aconseguir entendre millor les condicions òptimes per als processos d’ensenyament i aprenentatge ajustats a les demandes de la societat actual i futura. Una hipòtesi subjacent d’aquesta pregunta és que les inversions efectives en educació (Horitzó 2020) només es poden produir mitjançant l’estudi i la identificació de les bretxes entre les pràctiques escolars i les necessitats de la societat. Amb aquest objectiu, després de recollir dades in situ a les escoles, es van contrastar els resultats amb diferents persones de fora de l’àmbit de l’educació (per exemple, científics, polítics, empresaris, metges, advocats, artistes, propietaris de botigues, etc.). Després, acadèmics de diferents àmbits tracten els temes emergents d’aquestes discussions per enriquir el llibre blanc final i un resum executiu del projecte (es publicarà properament).
Fragments of the anonymised interviews:
Fragments de les entrevistes anomitzades
Sara, alcalessa
L’educació per al demà ha de ser rellevant. Veig els deures que porten els meus fills a casa i penso: “això no és el que hauran de saber quan creixin; per què estudien això?” Vull que els meus fills aprenguin a pensar creativament. Han de saber pensar de forma original. Sé que s’ha convertit en un clixé, però és del tot cert.
Marc, CEO
Simplement estar informat avui en dia és molt difícil. Em refereixo, per exemple, a saber distingir notícies falses. La nostra generació i, per descomptat, la que ens segueix necessita ser... suposo que la paraula és sensible cap a la realitat. Vull dir que sembla que la veritat estigui alterada per la “nova ecologia dels mitjans de comunicació”, tal com l’has anomenat. Què és aquest concepte de “fets alternatius”? Per descomptat, podem entrar en debats filosòfics sobre la realitat, tornant a Plató, però al final, per ser ciutadans responsables, tots hem d’arribar a un acord sobre què és què, penso.
Paul, gerent d’una petita empresa
Vivim en un món on hi ha múltiples interpretacions dels esdeveniments enregistrats, amb totes les diferents opcions de captura i vigilància, ja saps. No només vull dir el CCTV, del tipus “Gran Germà”, encara que, per descomptat, també ho és. Però tothom té càmeres als telèfons mòbils i hem de ser més conscients d’on es troben els límits de privacitat i drets individuals, així com el fet que gairebé qualsevol esdeveniment acabarà sent vist des de múltiples punts de vista per diferents persones, d’acord amb les seves perspectives i el que funciona per a ells, no? Hi haurà moltes maneres diverses d’explicar una història diferent del mateix fet. L’educació ha d’ajudar els joves a fer front a això.
Maria, advocada
Es parla molt de l’alfabetització mediàtica. Crec que pensem majoritàriament en l’alfabetització mediàtica com l’ús sofisticat de les eines de comunicació per fer moltes tasques quotidianes, i també per participar i comunicar-se amb els altres. Però crec que és més que això. Crec que l’alfabetització mediàtica –de vegades anomenada alfabetització digital, crec–, de totes maneres, l’alfabetització mediàtica no es tracta només d’UTILITZAR la tecnologia, sinó de crear RELACIONS amb la tecnologia. Es tracta d’afegir i estendre les pròpies capacitats treballant amb altres persones, a partir de la tecnologia. Això implica un tipus de codependència amb la tecnologia. Admeto que em fa una mica de por. Però suposo que és inevitable i hem d’aprendre a viure-hi.
Jaume, químic
Alguna vegada has sentit a parlar de la “gestió de càrrega cognitiva”? Recordo haver-ho llegit en algun lloc, no recordo on. Té a veure amb la possibilitat de distingir i filtrar la informació per esbrinar què és el més rellevant, el que és realment important. Vivim en un món de sobrecàrrega de dades, dades i més dades tota l’estona, i els educadors han de trobar una manera d’ajudar els estudiants a saber com maximitzar el seu pensament –o més ben dit– la seva cognició, sí, aquesta és la paraula adequada, gestionar i maximitzar el seu rendiment cognitiu, a través de la tecnologia i el treball amb altres persones i simplement pensant fins al final.
Fatima, dentista