Infància primerenca i mitjans digitals a la llar: Algunes anàlisis des d'un projecte comparatiu europeu
    
En aquesta sessió presentaré 1 re-anàlisi de dades obtingudes en un estudi europeu comparatiu centrat en la pràctiques digitals de la infància entre 0-3 anys. A la sessió explicaré les adaptacions de la metodologia "A Day in the Life" (Gillen et a l'; 2007) utilitzada en l'estudi, basada en gravar en vídeo durant pràcticament un dia complet la vida quotidiana d'un nen / a entre 0-3 anys d'edat. Presenta una anàlisi en curs centrat en les experiències i pràctiques digitals dels dos casos espanyols que estem fent per desenvolupar una conceptualització de les pràctiques digitals de la primera infància en l'espai domèstic que parteix de la noció d'assemblatge (Farías, 2010) desenvolupada des els estudis de la ciutat per la teoria de l'actor-xarxa. Aquesta aproximació no servirà per problematitzar alguns dels supòsits desenvolupats per pensar les relacions entre mitjans / pràctiques digitals, llar i infància i joventut.
    
Dr. David Poveda és Professor Titular d'Universitat a la Universitat Autònoma de Madrid. Té formació en Psicologia, Educació i Antropologia i àmplia experiència de recerca en etnografia lingüística. Els seus interessos de recerca se centren en (1) les pràctiques lingüístiques i semiòtiques de la infància i joventut en una varietat de contextos socioeducatius; (2) Comprendre una diversitat de condicions socials (e.g. culturals, institucionals, ètniques, de gènere, de classe social, de tipologia familiar, geogràfiques, etc.) que configuren el desenvolupament, educació i generació de desigualtats en la infància / joventut contemporània. Té també un interès transversal sobre diferents qüestions relacionades amb les metodologies de recerca qualitatives, etnogràfiques i participatives.
 

Interaccions a l’aula: quines, com i per a què?

La investigació en didàctica de les llengües addicionals defensa la importància de la interacció però cal recordar que aquest concepte no es limita a la producció de discurs oral entre aprenents, en situacions diverses. El concepte d’interacció es pot aplicar a les pràctiques orals i escrites i també a d’altres situacions comunicatives que tenen lloc dins de l’aula, entesa en el seu sentit més ampli. En aquesta ponència ens proposem reflexionar sobre diferents modalitats d’interacció orientades a fomentar l’autonomia dels aprenents.

​

La Dra. Maria Dolors Cañada es professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Doctora en Filologia Francesa per la UAB i màster en Educació i TIC per a la UOC. Pertany al Grup de recerca GR@EL, reconegut i finançat per a la Generalitat de Catalunya. La seva recerca se centra en els processos d’aprenentatge de llengües addicionals, en particular aquells que permeten fomentar l'autonomia dels aprenents. Es coautora dels manuals d’ensenyament del francès C’est la vie! i C’est à dire! publicats per l’editorial Santillana i per Clé International. 

Un projecte d’enginyeria didàctica que combina gramàtica i text: reptes i perspectives

Com a part d’aquesta conferència, presentaré un projecte de recerca que té com a principal objectiu la construcció d’una enginyeria didàctica que articuli l’ensenyament de la gramàtica i els textos. Primer explicaré l’arquitectura del projecte, les seves bases teòriques i metodològiques, així com les raons contextuals del seu desenvolupament. A continuació, em centraré més específicament en la fase de disseny de seqüències d’ensenyament, il·lustrant els reptes actuals de l’ensenyament d’idiomes: a) respectar simultàniament dos objectius, construint en els alumnes una representació de la llengua com a sistema i desenvolupar habilitats útils per produir i comprendre textos; b) desenvolupar dispositius educatius que compleixin simultàniament criteris d'utilitat, usabilitat i acceptabilitat; c) aclarir l'estat lingüístic dels coneixements gramaticals impartits.

​

​

Veure el resum en francès (VO)

​

La doctora Ecaterina Bulea Bronckart és professora de didàctica del francès i de les ciències del llenguatge a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat de Ginebra, on codirigeix ​​un equip de recerca en ensenyament d’idiomes. La seva recerca cobreix principalment tres àmbits: la didàctica del francès, amb especial èmfasi en l’ensenyament de la gramàtica i  els vincles entre la gramàtica i la textualitat; teories generals del llenguatge, reexaminant en aquest sentit en particular la teoria del signe de Ferdinand de Saussure; el paper del llenguatge en el procés de desenvolupament psicològic i en el desenvolupament professional dels docents.

Investigar l'impacte del desenvolupament professional dels docents de llengua

El paper clau que té la qualitat del professorat en l'educació s'ha subratllat repetidament en els darrers anys a escala mundial. La millora de la qualitat del professorat es reconeix com un element molt important per millorar l'aprenentatge dels estudiants i, en conseqüència, els sistemes educatius, i en conseqüència, les organitzacions arreu del món inverteixen molt en el desenvolupament professional del seu professorat. Bona part de la meva investigació dels darrers anys s'ha centrat a avaluar iniciatives que tenen com a objectiu millorar la competència del professorat. En aquesta xerrada aprofitaré aquesta experiència per (a) discutir alguns principis que haurien d'orientar la investigació sobre l'impacte del desenvolupament professional del professorat i (b) il·lustrar aquests principis fent referència a alguns projectes recents en els quals he treballat.

El doctor Simon Borg ha treballat en l'educació des de fa més de 30 anys, com a professor, educador de professors, professor i investigador en diversos contextos internacionals. Després de 15 anys a la Universitat de Leeds, ara treballa principalment com a consultor educatiu, amb un enfocament en el disseny, implementació i avaluació de polítiques i programes de desenvolupament professional del professorat. També és professor adjunt a la Universitat de Ciències Aplicades de Noruega Occidental. Simon és reconegut per la seva tasca acadèmica sobre formació i desenvolupament del professorat i ha publicat més de 100 llibres, capítols i articles. Detalls del seu treball estan disponibles a http://simon-borg.co.uk/.

Estudiar pràctiques plurilingües als centres educatius
 

L’escola és un observatori sociolingüístic en el sentit que reuneix en un mateix espai polítiques i discursos sobre l’ensenyament de llengües i alhora pràctiques lingüístiques. A partir de les nostres experiències de recerca col·laborativa a l’escola i, particularment, de les formes d’intervenció didàctica que ha experimentat el GREIP, em centraré en aquesta exposició en la potència de l’anàlisi conversacional per estudiar dades plurilingües que es produeixen en els espais escolars. Això em portarà a revisar i discutir algunes eines i conceptes d’anàlisi d’interaccions plurilingües que poden ser útils per a estudiants que emprenen o ja han emprès una recerca en aquest camp.

​

La Dra. Luci Nussbaum és professora emèrita jubilada del Departament de Didàctica de la Llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ella ha sigut membre fundadora i investigadora principal de l'equip d'investigació GREIP (Grup de Recerca en Educació i Interacció Plurilingües) fins a l'any 2014. S'ha especialitzat en l'estudi de la interacció verbal en situacions de multilingüisme i d'aprenentatge de llengües segones i estrangeres des de les perspectives de la sociolingüística interaccional i de l'anàlisi de la conversa.

Com escriure una tesi amb èxit

En aquesta xerrada subratllo la importància de tenir en compte les perspectives dels examinadors a l'hora d'escriure una tesi. Veiem com estructurar i destacar elements de la tesi perquè els examinadors puguin trobar allò que busquen i avaluar l'estudi amb eficàcia. Analitzem detalladament el contingut de cada component de la tesi i com assegurar que els components tenen coherència i donen suport a l'argument central. Es proporcionen exemples d'estratègies reeixides i no reeixides.

El Dr. Paul Seedhouse és professor de Lingüística Educativa i Aplicada a la Universitat de Newcastle, Regne Unit. Ha publicat 9 llibres i més de 60 articles i capítols de llibres en l'àrea de lingüística aplicada i ensenyament de llengües. Ha treballat amb col·legues en informàtica durant més de deu anys, resultant en tres projectes finançats per construir cuines que utilitzen tecnologia digital per ensenyar llengües i continguts culinàries simultàniament. El projecte French Digital Kitchen va guanyar el premi European Language Label Award el 2012 i l'aplicació Linguacuisine ja està disponible a https://linguacuisine.com/

Activitat metalingüística i aprenentatge de la gramàtica

Les investigacions sobre l'escriptura en col·laboració ha posat de manifest la intensa activitat metalingüística que els alumnes porta a terme en aquestes situacions. No obstant això també ha mostrat les dificultats que experimenten quan no disposen de suficients coneixements gramaticals explícits perquè la reflexió sobre la llengua sigui eficient. D'altra banda l'ensenyament tradicional i els models gramaticals formals no s'ha mostrat útils per a la gestió dels problemes que presenta l'escriptura. El repte que es planteja és pensar quines són les característiques d'una gramàtica per a l'ensenyament que atengui els aspectes formals, semàntics i pragmàtics de la llengua perquè pugui ser instrument de reflexió sobre la llengua en ús, superant d'aquesta manera la dicotomia entre gramàtica implícita i gramàtica explícita.

La Dra. Anna Camps és catedràtica honorària de Didàctica de la Llengua. Va ser fundadora i investigadora principal del grup GREAL (Grup de Receca sobre l'Ensenyament i aprenentatge de Llengües) de la UAB. Ha centrat la seva recerca en l'ensenyament de l'escriptura i de la gramàtica des d'un enfocament sociocultural. Els seus últims treballs s'han enfocat a l'estudi de l'activitat metalingüística en els processos d'escriptura en col·laboració i en la importància de la interacció en l'aprenentatge de la gramàtica, superant la dicotomia entre gramàtica implícita i explícita.