Pònencies programades 2021
Per més informació i fer la inscripció, feu clic als noms dels ponents
Dra. Mitsuko Matsumoto, Universitat Internacional de La Rioja
19/10/2021
17-18h
​
Llengua de ponència: Anglès
Els dibuixos com a eina d'investigació i font de dades: avantatges i desavantatges d'involucrar nens i joves (desfavorits) en la investigació de les ciències socials
En aquesta sessió, presentaré el dibuix com una eina útil perquè els nens i joves participin activament en la recerca en ciències socials. El dibuix té una llarga història en la investigació de les ciències socials, especialment en psicologia. No obstant això, més recentment s'empra sota el "nou paradigma" de la infantesa (cf. James i Prout, 1990) que veu els nens i joves com a actors socials. En ell, es veu que el dibuix promou la investigació amb ells, no sobre ells, el que els facilita "construir relats de les seves vides en els seus propis termes" (Holloway i Valentine, 2000, pà g. 8). Mostraré els avantatges d'utilitzar dibuixos a la investigació amb participants joves independentment de la seva alfabetització, habilitats cognitives o d'aprenentatge o el context en què viuen, demostrant alguns dibuixos i dades relacionades d'un estudi realitzat a Sierra Leone després de l'conflicte. Els dibuixos són artefactes simples i familiars disponibles en qualsevol context i permeten als joves participants comunicar conceptes abstractes que comprenen però que són difÃcils de verbalitzar. Al fer-ho, també promou una participació més activa dels nens i els joves en la investigació, inclosos els desfavorits.
Dra. Mitsuko Matsumo és professora ayudante de l'Universitat Internacional de Rioja. Es investigadora amb formació en l'à mbit de l'educació internacional (DPhil, M.Sc. i M.A.) i amb experiència en metodologia d'investigació qualitativa, participativa, visual i multimodal, centrada en els nens i els joves. Actualment participa en un projecte europeu "Kids 'Digital lives in Corona times (KiDiCoTi)" (https://ec.europa.eu/jrc/en/science-update/kidicoti-kids-digital-lives-covid-19-times ) coordinat pel Joint Research Centre de la Comissió Europea. També col·labora amb Infà ncia Contemporà nia, Grup de Recerca de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i amb el nou Institut Universitari Mixta de Recerca en Educació i Desenvolupament Daisaku Ikeda establert a la Universitat d'Alcalá. (Researchgate)
Dr. Boris Vázquez-Calvo, Universitat de Mà laga
16/11/2021
17-18h
​
Llengua de ponència: CastellÃ
De recursos lingüÃstics en lÃnia a la traducció fan
Els aprenents de llengües fan servir diversos recursos per aprendre llengües, entre els quals hi ha els recursos pròpiament lingüÃstics per consultar informació lingüÃstica en cas de dubte, com els diccionaris en lÃnia o programari de traducció automà tica. L'ús d'aquests recursos pot ser que es limiti o suggereixi a les escoles, però la realitat és que els aprenents els fan servir de manera extensiva en les seves vides dià ries acadèmiques i vernacles. Especialment pel que fa a la traducció automà tica, sembla que els aprenents no solen rebre formació especÃfica en l'educació obligatòria. L'absència de formació potser es deu a un discurs que contradiu el valor pedagògic de la traducció. És, per tant, en les seves prà ctiques vernacles i fora de la classe que els alumnes aprenen, quan ho fan, a fer servir la traducció automà tica de manera eficaç. Aquestes activitats vernacles solen tenir a veure amb el seu repertori de prà ctiques "fan": volen veure una sèrie de TV o una cançó i volen entendre el que es diu en un altre idioma, o volen seguir la narrativa d'un joc per poder jugar i el joc encara no ha estat traduït (si és que finalment és traduït) a l'L1 de l'aprenent. De vegades, els aprenents fins i tot s'animen a traduir aquests jocs ells mateixos, una activitat que es coneix com "traducció fan", que cobreix un nÃnxol de mercat i és una mostra d'afecte i passió pel món de l'videojoc. En aquesta xerrada, traçarem resultats i procediments d'investigació des de 2012 d'ara endavant per explicar algunes maneres en què aprenents de llengües joves i adolescents aprenen llengües in the wild, de manera paral·lela a les prà ctiques escolars o fins i tot contravenint el discurs escolar.
Dr. Boris Vázquez-Calvo és professor ajudant doctor en educació lingüÃstica a la Universitat de Mà laga, Espanya. La seva investigació actual es nodreix de el punt de contacte entre l'aprenentatge de llengües, les prà ctiques fan i la cultura digital. També està interessat en l'aprenentatge de llengües mediat per tecnologies, en general, els videojocs i la seva aplicació a l'educació, i les noves modalitats discursives que emergeixen o es reconfiguren en lÃnia. La seva investigació accessible en Research Gate.
Dra. Lourdes Ortega, Universitat de Georgetown
2/12/2021
17-18h
​
Llengua de ponència: Anglès i CastellÃ
Noves direccions per a l'SLA dirigida?
Els investigadors interessats en l'adquisició de segones llengües amb un enfocament en el suport a la instrucció (didà ctica) de llengües han convergit en un subcamp conegut com a "SLA dirigida". Però les realitats del segle XXI, impulsades per la crisi pandèmica i conflictes internacionals i transnacionals, estan transformant conceptes sobre què és la didà ctica de llengües "bona" i "reeixida". Aquests canvis són a un ritme que potser ja ha superat les lÃnies i les preguntes tradicionals de recerca d'aquest subcamp d'SLA dirigida. Sens dubte, aquestes realitats mundials també compliquen el treball dels professors de llengües. En aquesta ponència, proposaré noves direccions i inspiracions clau per a la instrucció a les aules de segones llengües que sorgeixen del compromÃs amb les realitats lingüÃstiques i no lingüÃstiques dels nostres entorns. Exploraré quatre temes: l'equilibri entre la forma i el significat entre la didà ctica tradicional i digital, el rol ambivalent dels materials autèntics i els models del parlant natiu, noves concepcions del multilingüisme i les estratègies que augmenten la motivació i la confiança lingüÃstica dels estudiants. Argumentaré que hem de comprendre no sols el com ensenyar una llengua, sinó també el per què. Utilitzant el per què en els quatre temes com un full de ruta, els investigadors poden participar en la tasca desafiadora de traçar un nou territori per a l'SLA dirigida.
La doctora Lourdes Ortega ​és professora en el Departament de LingüÃstica de la Universitat de Georgetown. És coneguda pel seu llibre publicat en 2000, Understanding Second Language Acquisition (Routledge, 2009) com a text de per a estudis postgrau. El llibre és un best seller i va ser traduït al mandarà en 2016. Des de 2010 Dra. Ortega és conegut pel seu treball a la defensa de l'educació bilingüe i la justÃcia social als Estats Units. Han publicat articles en CALICO Journal (2017), World Englishes (2018), Modern Language Journal (2019) i Language Learning (2020). El seu últim llibre és The Cambridge Handbook of Bilingualism (coeditat en 2019 amb Annick De Houwer). És l'editora de Language Learning. Nascuda a Cadis, Espanya, Lorda va treballar com a professora de llengües a Grècia durant una decada abans de traslladar-se als Estats Units en 1993. He estat docent a Hawaii, Arizona, Geòrgia i actualment a Washington DC. Lorda és vicepresidenta de l'Associació Estatunidenca de LingüÃstica Aplicada i, en aquest cà rrec, actualment organitza AAAL 2022.
Dr. Olcay Sert, Universitat de Mälardalen
13/12/2020
17-18h
​
Llengua de ponència: Anglès
Publicar en revistes internacionals: perspectives d'un editor
En aquesta ponència, oferiré els meus perspectives sobre els passos necessaris per a la publicació acadèmica, incloent com seleccionar la revista per enviar els seus articles i la preparació dels articles. També proporcionaré informació sobre els processos editorials dut a terme al rebre submisiones i intentaré donar alguns consells útils a investigadors juniors i a estudiants doctorals.
El doctor Olcay Sert (Universitat de Mälardalen, Suècia) és l'editor de Classroom Discourse, una revista internacional revisada per parells publicada per Routledge. El seu llibre Social Interaction and L2 Classroom Discourse (Edinburgh University Press, 2015) va ser preseleccionat per al BAAL Book Prize en 2016 i va ser finalista del premi AAAL a el millor llibre en 2017. Ha publicat en moltes revistes acadèmiques, inclosa la Modern Language Journal, TESOL Quarterly, Llengua i Education, System i Recall. És coeditor (amb Silvia Kunitz i Numa Markee) de Classroom-based conversation analytic research: Theoretical and applied perspectives on pedagogy, publicat el 2021 per Springer.