Els dibuixos com a eina d'investigació i font de dades: avantatges i desavantatges d'involucrar nens i joves (desfavorits) en la investigació de les ciències socials
   
En aquesta sessió, presentaré el dibuix com una eina útil perquè els nens i joves participin activament en la recerca en ciències socials. El dibuix té una llarga història en la investigació de les ciències socials, especialment en psicologia. No obstant això, més recentment s'empra sota el "nou paradigma" de la infantesa (cf. James i Prout, 1990) que veu els nens i joves com a actors socials. En ell, es veu que el dibuix promou la investigació amb ells, no sobre ells, el que els facilita "construir relats de les seves vides en els seus propis termes" (Holloway i Valentine, 2000, pàg. 8). Mostraré els avantatges d'utilitzar dibuixos a la investigació amb participants joves independentment de la seva alfabetització, habilitats cognitives o d'aprenentatge o el context en què viuen, demostrant alguns dibuixos i dades relacionades d'un estudi realitzat a Sierra Leone després de l'conflicte. Els dibuixos són artefactes simples i familiars disponibles en qualsevol context i permeten als joves participants comunicar conceptes abstractes que comprenen però que són difícils de verbalitzar. Al fer-ho, també promou una participació més activa dels nens i els joves en la investigació, inclosos els desfavorits.

   
Dra. Mitsuko Matsumo és professora ayudante de l'Universitat Internacional de Rioja. Es investigadora amb formació en l'àmbit de l'educació internacional (DPhil, M.Sc. i M.A.) i amb experiència en metodologia d'investigació qualitativa, participativa, visual i multimodal, centrada en els nens i els joves. Actualment participa en un projecte europeu "Kids 'Digital lives in Corona times (KiDiCoTi)" (https://ec.europa.eu/jrc/en/science-update/kidicoti-kids-digital-lives-covid-19-times ) coordinat pel Joint Research Centre de la Comissió Europea. També col·labora amb Infància Contemporània, Grup de Recerca de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i amb el nou Institut Universitari Mixta de Recerca en Educació i Desenvolupament Daisaku Ikeda establert a la Universitat d'Alcalá. (Researchgate)

De recursos lingüístics en línia a la traducció fan

Els aprenents de llengües fan servir diversos recursos per aprendre llengües, entre els quals hi ha els recursos pròpiament lingüístics per consultar informació lingüística en cas de dubte, com els diccionaris en línia o programari de traducció automàtica. L'ús d'aquests recursos pot ser que es limiti o suggereixi a les escoles, però la realitat és que els aprenents els fan servir de manera extensiva en les seves vides diàries acadèmiques i vernacles. Especialment pel que fa a la traducció automàtica, sembla que els aprenents no solen rebre formació específica en l'educació obligatòria. L'absència de formació potser es deu a un discurs que contradiu el valor pedagògic de la traducció. És, per tant, en les seves pràctiques vernacles i fora de la classe que els alumnes aprenen, quan ho fan, a fer servir la traducció automàtica de manera eficaç. Aquestes activitats vernacles solen tenir a veure amb el seu repertori de pràctiques "fan": volen veure una sèrie de TV o una cançó i volen entendre el que es diu en un altre idioma, o volen seguir la narrativa d'un joc per poder jugar i el joc encara no ha estat traduït (si és que finalment és traduït) a l'L1 de l'aprenent. De vegades, els aprenents fins i tot s'animen a traduir aquests jocs ells mateixos, una activitat que es coneix com "traducció fan", que cobreix un nínxol de mercat i és una mostra d'afecte i passió pel món de l'videojoc. En aquesta xerrada, traçarem resultats i procediments d'investigació des de 2012 d'ara endavant per explicar algunes maneres en què aprenents de llengües joves i adolescents aprenen llengües in the wild, de manera paral·lela a les pràctiques escolars o fins i tot contravenint el discurs escolar.

Dr. Boris Vázquez-Calvo és professor ajudant doctor en educació lingüística a la Universitat de Màlaga, Espanya. La seva investigació actual es nodreix de el punt de contacte entre l'aprenentatge de llengües, les pràctiques fan i la cultura digital. També està interessat en l'aprenentatge de llengües mediat per tecnologies, en general, els videojocs i la seva aplicació a l'educació, i les noves modalitats discursives que emergeixen o es reconfiguren en línia. La seva investigació accessible en Research Gate.

Noves direccions per a l'SLA dirigida?

Els investigadors interessats en l'adquisició de segones llengües amb un enfocament en el suport a la instrucció (didàctica) de llengües han convergit en un subcamp conegut com a "SLA dirigida". Però les realitats del segle XXI, impulsades per la crisi pandèmica i conflictes internacionals i transnacionals, estan transformant conceptes sobre què és la didàctica de llengües "bona" i "reeixida". Aquests canvis són a un ritme que potser ja ha superat les línies i les preguntes tradicionals de recerca d'aquest subcamp d'SLA dirigida. Sens dubte, aquestes realitats mundials també compliquen el treball dels professors de llengües. En aquesta ponència, proposaré noves direccions i inspiracions clau per a la instrucció a les aules de segones llengües que sorgeixen del compromís amb les realitats lingüístiques i no lingüístiques dels nostres entorns. Exploraré quatre temes: l'equilibri entre la forma i el significat entre la didàctica tradicional i digital, el rol ambivalent dels materials autèntics i els models del parlant natiu, noves concepcions del multilingüisme i les estratègies que augmenten la motivació i la confiança lingüística dels estudiants. Argumentaré que hem de comprendre no sols el com ensenyar una llengua, sinó també el per què. Utilitzant el per què en els quatre temes com un full de ruta, els investigadors poden participar en la tasca desafiadora de traçar un nou territori per a l'SLA dirigida.

La doctora Lourdes Ortega ​és professora en el Departament de Lingüística de la Universitat de Georgetown. És coneguda pel seu llibre publicat en 2000, Understanding Second Language Acquisition (Routledge, 2009) com a text de per a estudis postgrau. El llibre és un best seller i va ser traduït al mandarí en 2016. Des de 2010 Dra. Ortega és conegut pel seu treball a la defensa de l'educació bilingüe i la justícia social als Estats Units. Han publicat articles en CALICO Journal (2017), World Englishes (2018), Modern Language Journal (2019) i Language Learning (2020). El seu últim llibre és The Cambridge Handbook of Bilingualism (coeditat en 2019 amb Annick De Houwer). És l'editora de Language Learning. Nascuda a Cadis, Espanya, Lorda va treballar com a professora de llengües a Grècia durant una decada abans de traslladar-se als Estats Units en 1993. He estat docent a Hawaii, Arizona, Geòrgia i actualment a Washington DC. Lorda és vicepresidenta de l'Associació Estatunidenca de Lingüística Aplicada i, en aquest càrrec, actualment organitza AAAL 2022.

Publicar en revistes internacionals: perspectives d'un editor

En aquesta ponència, oferiré els meus perspectives sobre els passos necessaris per a la publicació acadèmica, incloent com seleccionar la revista per enviar els seus articles i la preparació dels articles. També proporcionaré informació sobre els processos editorials dut a terme al rebre submisiones i intentaré donar alguns consells útils a investigadors juniors i a estudiants doctorals.


El doctor Olcay Sert (Universitat de Mälardalen, Suècia) és l'editor de Classroom Discourse, una revista internacional revisada per parells publicada per Routledge. El seu llibre Social Interaction and L2 Classroom Discourse (Edinburgh University Press, 2015) va ser preseleccionat per al BAAL Book Prize en 2016 i va ser  finalista del premi AAAL a el millor llibre en 2017. Ha publicat en moltes revistes acadèmiques, inclosa la Modern Language Journal, TESOL Quarterly, Llengua i Education, System i Recall. És coeditor (amb Silvia Kunitz i Numa Markee) de Classroom-based conversation analytic research: Theoretical and applied perspectives on pedagogy, publicat el 2021 per Springer.