Els gestos descriptius de les mans en l'ús i l'aprenentatge d'una segona llengua
   
Els estudis sobre la interacció en L2 mostren que els gestos i altres recursos corporals són fonamentals per aconseguir, mantenir i restaurar la intersubjectivitat (per exemple, Eskildsen i Wagner 2015, Lilja i Piirainen-Marsh, 2019). Tot i això, fins ara s'ha prestat poca atenció a les maneres en què l'ús dels recursos corporals per a l'elaboració de significats està relacionat amb l'organització de les activitats pràctiques i les seves complexes ecologies en les interaccions fora de les aules, és a dir, in-the-Wild (Wagner 2015).


Aquesta xerrada utilitza l'anàlisi multimodal de la conversa (Mondada, 2014, 2018) per investigar els usos dels gestos descriptius de les mans en el manteniment i la reparació de la comprensió mútua a les interaccions a la L2. A partir d'enregistraments de vídeo d'interaccions a la segona llengua en entorns que se centren en tasques manuals i físiques concretes, com la jardineria, la cuina i la construcció, i basant-se en la investigació existent sobre l'ús dels recursos corporals en la interacció L2 (per exemple, Jokipohja i Lilja, 2022), l'anàlisi il·lustra com s'utilitzen els gestos descriptius en relació amb l'ecologia material de la interacció, inclosos amb els objectes, i com l'ús dels gestos de la mà dóna suport a la comprensió. L'anàlisi contribueix a la investigació sobre la representació gestual en l'elaboració de significats humans (Streeck, 2009), ia l'estudi de la corporeïtat [embodiment] a l'organització de la reparació. La xerrada destaca com la corporeïtat i la materialitat donen suport a la intersubjectivitat i permeten l'aprenentatge d'una segona llengua com a part de les activitats quotidianes.

   
Dra. Niina Lilja treballa com a professora titular de finès a la Universitat de Tampere (Finlàndia). Està especialment interessada en el paper de la personificació en l‟ús il‟aprenentatge d‟una segona llengua. Ha publicat sobre l'ús i l'aprenentatge del finès com a segona llengua en diversos contextos d'interacció, com ara les interaccions quotidianes, les obres de construcció, les aules de llengües i tallers de cercles social.

La investigación de la interacción virtual: Del análisis de contenido a los enfoques lingüísticos

L'anàlisi de la interacció virtual s'ha descrit majoritàriament en termes alingüístics (Belz, 2003), i la metodologia emprada ha consistit habitualment en anàlisi de contingut perceptibles a l'analista. Tot i això, estudis recents (Oskoz, Gimeno, & Sevilla, 2018; Oskoz & Gimeno, 2019; Ryshina-Pankova, 2018; Vinagre & Corral, 2018, 2019) han proposat que l'anàlisi de contingut necessita ser complementada amb una anàlisi lingüísticament fonamentada si es vol proporcionar una comprensió més completa (“la imatge més àmplia”) dels fenòmens estudiats. En aquesta presentació veurem diferents mètodes per investigar la interacció virtual, des de l'anàlisi de contingut i l'anàlisi temàtica fins a la teoria fonamentada, la teoria de la valoració i l'anàlisi LIWC, perquè els participants es familiaritzin amb les diferents opcions i com i quan aplicar-les.

​

Dra. Margarita Vinagre és llicenciada en Lingüística Aplicada pel Trinity College de Dublín i ésdoctora en anglès per la Universitat de Sevilla. Ha estat professora de Lingüística Espanyola i Anglesa al Trinity College de Dublín, a la Dublin City University ia les Universitats Nebrija i Carlos III de Madrid. Actualment és Catedràtica a la Universitat Autònoma de Madrid, on imparteix classes de Llengua i Lingüística Anglesa, noves tecnologies i Lingüística Aplicada i TEFL. Els seus interessos de recerca principals se centren en l'ús de les tecnologies en l'aprenentatge de llengües i en el desenvolupament de competències lingüístiques i interculturals a l'aula de llengües estrangeres. Ha publicat la revistes especialitzades com Computers & Education, CALL, Language Learning & Technology, System i British Journal of Educational Technology. Ha coordinat projectes de recerca sobre telecol·laboració i aprenentatge de llengües estrangeres i actualment és la coordinadora i investigadora principal d'un projecte de recerca internacional sobre telecol·laboració amb 20 participants de 5 països diferents.

​

La biblioteca infantil multilingüe: planificació d'estudis de casos de recerca al sector públic

En aquesta xerrada explorarem les realitats i complexitats de la recerca d'estudis de cas, des d'una perspectiva metodològica, pràctica i ètica. La biblioteca infantil multilingüe es va establir a Sheffield el 2018, en col·laboració amb les biblioteques centrals, i es va utilitzar un enfocament d'estudi de casos per comprendre les possibilitats i les dificultats relacionades amb aquest entorn, així com l'impacte potencial que té en el sentit d'identitat de la comunitat i de pertinença. Durant 15 mesos compilaren dades estadístiques de la biblioteca, observacions i comentaris dels esdeveniments, un qüestionari i grups d'enfocament amb el personal de la biblioteca i membres del públic per arribar a una imatge holística del paper de la biblioteca a la seva comunitat. Aquesta xerrada explorarà no només les dades en si, sinó també les dificultats i els obstacles que es van produir en la investigació, per presentar consideracions vitals en planificar i fer investigacions a aquesta escala.

​

​

Los intereses de investigación de la doctora Sabine Little se encuentran en los vínculos entre la lengua, la identidad,  el sentimiento de pertenencia, y el papel del multilingüismo en la sociedad. Ha desarrollado y trabajado en diversos proyectos que exploran el multilingüismo y la identidad como un tema de justicia social, buscando rechazar el modelo deficitario del inglés como lengua adicional. Ha publicado extensamente sobre estos temas.

​

La materialització de l'alfabetització en la infància: cossos, objectes i espais com a pràctiques discursivomaterials

​Aquesta conferència parteix de la crítica als plantejaments de la pedagogia de la multialfabetització i aprofundeix en la reflexió sobre els plantejaments discursius basats en elements no-representacionals. La perspectiva neomaterialista i posthumana subratlla la relació de l'esdeveniment i les pràctiques discursivomaterials en la infància. Aquestes són creades a través del cos i les intraaccions que s'estableixen amb els objectes, els espais, els moviments o els sons. Des d'aquesta perspectiva, l'aprenentatge de l'alfabetització a la infància té un caràcter relacional, no lineal i emergent. Aquestes relacions neixen de l'afecte i la intensitat de l'instant, on els nens creen significats nous a través de les seves experiències amb altres cossos. En aquesta conferència, s‟analitza com la perspectiva posthumana i neomaterialista sobre l'alfabetització ha generat un nou concepte de discurs basat en la capacitat de crear nous significats. Aquesta perspectiva integra la materialitat, entre altres, de la corporeïtzació, dels sons no lingüístics, del verbal i del més-que-humà. En particular, aquesta conferència centrarà la seva atenció en les pràctiques discursivomaterials construïdes a través del cos-ment, com una manera d'entendre aquest nou concepte de discurs a la infància. Finalment, s'anoten alguns aspectes relacionats amb la dimensió ètica d'aquesta alfabetització, on els espais, els artefactes, els sons o el cos són entesos des d'una dimensió ideològica, material, no lineal i emergent.
 

Dr. Guzmán-Simón es va doctorar en Llengua i Literatura Espanyola a la Universitat de Sevilla (Espanya), on és professor titular d'Universitat al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Ha publicat diversos articles de recerca sobre l'avaluació de l'escriptura acadèmica, així com sobre les pràctiques d'alfabetització a l'Educació Infantil i Primària. Actualment, la seva recerca s'emmarca en un projecte centrat en el desenvolupament de l'alfabetització multimodal a la infància des d'un enfocament posthumà, neomaterialista i postqualitatiu.