Integració de la interacció natural i digital en programes de llengües estrangeres

La interacció a través de mitjans textuals, també coneguda com a xat, és ara per ara la mena d'interacció més popular entre la gent jove (Anderson & Jiang, 2018; Statista, 2022b). Per tant, és adequat d’incorporar el xat en els programes d'ensenyament de llengües estrangeres per tal de  poder preparar adequadament l’alumnat per participar en les diverses modalitats d'interacció social en la llengua meta. De fet, els programes de llengües estrangeres arreu han adoptat entorns digitals per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües perquè estenen la interacció de l'alumne a contextos naturals més enllà de l'aula. Aquests entorns permeten a l’alumnat de llengües connectar-se amb múltiples interlocutors en una varietat de configuracions tecnològiques i interactives (Tudini, 2020). També s'ha demostrat que l'accés a parlants experts de la llengua meta és molt motivador, especialment en interaccions entre dues persones (Tudini, 2010). Tot i això, les interaccions digitals han de tenir una estructura adequada i ser integrades en l'avaluació per tal de facilitar i prioritzar l'aprenentatge de les característiques pragmàtiques de la llengua meta. Idealment, també cal incorporar l’aspecte reflexiu per promoure la consciència de l’alumnat sobre els comportaments d'aprenentatge de llengües i sobre els aspectes pragmàtics que propis de la interacció (Sykes & González-Lloret, 2020). En aquesta presentació, es proposa un marc per a la integració d'interacció digital en els programes d'aprenentatge de llengües estrangeres en diversos nivells lingüístics. Es tindran en compte les possibilitats i limitacions del xat en temps real, que té característiques úniques, malgrat la similitud amb la interacció parlada. El marc que es proposa cerca un equilibri entre contextos d'interacció digital i presencial, i formal versus informal, per ajudar l’alumnat de llengües estrangeres a consolidar els repertoris lingüístics i pragmàtics.

La Dra. Vincenza Tudini treballa a la unitat acadèmica d'Education Futures de la Universitat d'Austràlia del Sud. Ha publicat sobre la seva línia principal de recerca (l'aplicació de tècniques d'anàlisi de conversa a la interacció en línia) en diversos capítols de llibres i revistes, com ara The Modern Language Journal i Journal of Pragmatics. El seu llibre sobre aprenentatge de llengües en línia, Online Second Language Acquisition: Conversation Analysis of Online Chat, va ser publicat per Continuum (Londres/Nova York) el 2010, i aviat Cambridge University Press publicarà el seu nou volum Children's Online Language and Interacction el 2024.

El diàleg, el desenvolupament del llenguatge i la literacitat escolar: Des dels primers anys fins a l'adolescència​

Per què és important estudiar el desenvolupament del llenguatge durant l'adolescència i la relació amb les habilitats de lectura i escriptura a l'escola? Per què és rellevant el diàleg des de molt aviat en el desenvolupament? Quin tipus de diàleg influeix positivament en el desenvolupament del llenguatge i per què? En aquesta conferència, Paola Uccelli presentarà resultats d'estudis que investiguen la contribució del diàleg al desenvolupament del llenguatge i la contribució de les destreses de llenguatge a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura durant l'adolescència.​

Dra. Paola Uccelli és catedràtica de la Universitat d'Harvard, a l'Escola de Postgrau en Educació. La seva recerca s'enfoca en el desenvolupament del llenguatge, la lectura i l'escriptura durant els anys escolars, amb un èmfasi especial a entendre diferències individuals i socioculturals en poblacions monolingües i multilingües. Va estudiar Lingüística i Literatura a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú i va obtenir el seu doctorat en Desenvolupament Humà i Psicologia a la Universitat d'Harvard. La seva recerca actual cerca identificar les destreses de llenguatge més rellevants per a la lectura, l'escriptura i l'aprenentatge escolars, descriure diferències individuals en el desenvolupament d'aquestes destreses, dissenyar i validar instruments per avaluar destreses de llenguatge i lectura, i investigar com els estudiants aprenen a fer servir una varietat d'estructures discursives flexible i amb èxit per a diversos propòsits comunicatius. Els seus projectes de recerca han estat finançats per l'Institute of Education Sciences, la fundació Lemann i el David Rockefeller Center for Latin American Studies, entre d'altres. El seu treball ha estat publicat a diverses revistes acadèmiques com Child Development, Journal of Child Language, Applied Psycholinguistics i Reading Research Quarterly. Realitza la seva recerca en col·laboració amb altres investigadors i educadors a escoles als Estats Units i diversos altres països, especialment a Llatinoamèrica on participa sovint en projectes de recerca i conferències.

Títol Jocs i disseny de jocs a l'aula L2: oportunitats i desafiaments per a la investigació

​L'ús de jocs en entorns educatius no és nou i actualment hi ha un conjunt important d'investigacions sobre l'aprenentatge de L2 a través del joc en una varietat de gèneres. De fet, els jocs han estat elogiats perquè estan contextualitzats, orientats a objectius, motivadors i provocadors de l'ús de la llengua (vegeu Reinhardt, 2019). Com podem fer servir un enfocament de disseny (de jocs) per a l'aprenentatge d'una L2? Com podem documentar què o com els estudiants de L2 organitzen i realitzen l'aprenentatge en aquest espai? Basada en el context d'un curs de francès de diversos nivells titulat "cultura dels jocs i cultura del joc", aquesta presentació explicarà com els jocs poden ser concebuts com a objectes culturals abans d'imaginar el potencial d'aprenentatge del joc. Finalment, examinarem què significa utilitzar el disseny de jocs com a forma d'estructurar i donar suport a l'aprenentatge d'una L2. Combinant els marcs del disseny de jocs (p. ex., Schell, 2019), el disseny de jocs transformacional (Culyba, 2018) i la pedagogia L2 (en particular, el marc de multialfabetització – New London Group, 1996 – i el seu èmfasi en el disseny de significat), fem servir el pensament de disseny com un procés ampli i iteratiu de resolució de problemes que es pot aplicar fàcilment a l'aprenentatge de llengües. Discutirem els desafiaments associats amb la investigació en aquest entorn.

​El Dr. Sébastien Dubreil és professor d'estudis francesos i francòfons, adquisició de segones llengües i aprenentatge millorat per tecnologia a la Universitat Carnegie Mellon. Especialitzat a CALL, els seus interessos de recerca se centren en l'ús de la tecnologia per fomentar l'aprenentatge transcultural. La recerca més recent examina les nocions de pedagogies socials, paisatges lingüístics i aprenentatge de llengües i cultures basats en jocs.

Etnografies participatives: investigar per transformar​

​

La escuela constituye un espacio estratégico de acción en el que se gestionan los escenarios multilingües conectados con la migración y en el que se representan los procesos de cambio de la superdiversidad (Vertovek 2007). En esta línea, las investigaciones desarrolladas en las últimas décadas han mostrado la necesidad de introducir las variedades locales y las lenguas de los migrantes en el currículo educativo para favorecer la inclusión social. En esta conferencia propondremos recursos  TIC-TAC-TEP (Prego & Zas, 2018) en el marco de una investigación-participativa desarrollada en el proyecto EquilinGalicia: Espacios de transformación sociolingüística en el contexto educativo gallego: agencia de los hablantes, repertorios multilingües y prácticas (meta) comunicativas (Proyecto I+D, ref.PID2019-105676RB-C44/AEI/10.13039/501100011033). El objetivo es mostrar cómo, a través de estos recursos de investigación-participativa y de la reflexión metalingüística, investigamos en colabor con los estudiantes los repertorios lingüísticos invisibles en el aula para que se valoren.

​

Dra. Gabriela Prego Vázquez és Professora Titular de Lingüística General a la Universitat de Santiago de Compostela. Els seus camps d'estudi són l'etnografia sociolingüística crítica i l'educació lingüística. Els resultats de les seves investigacions han estat publicats en llibres i revistes especialitzades com Journal of Sociology of Language, Discourse Studies, Discourse and Society, Spanish in Context o Pragmatics, entre d'altres. Forma part de l'Associació EDiSo on va exercir els llocs de vicepresidenta, vocal de Discurs i Justícia Social i coordinadora de l'Observatori del Discurs.