Conferència 1: Seguiment del desenvolupament de la competència interactiva en la L2 en línia mitjançant l'anàlisi de la conversa: Balaman
Tracking the Development of Online L2 Interactional Competence using Conversation Analysis
​
Aquesta conferència es basa en la metodologia de l’anàlisi de la conversa per poder examinar les interaccions mediades per la tecnologia. Basant-se en una base de dades de 70 hores d'interaccions gravades en pantalla de participants geogràficament dispersos, s'introduirà el concepte de competència interactiva en línia en la L2, aportant evidència al desenvolupament interactiu de la llengua meta. Investigacions recents demostren que els usuaris de L2 utilitzen un gran volum de recursos integrats a la pantalla per dur a terme accions socials específiques mentres fan tasques en línia (Balaman, 2016; Balaman & Sert, 2017a, b,, c; Sert & Balaman, 2018; Balaman, 2018). A travès de l’observació de l’ús de recursos diversos ens proporciona una comprensió general de com l'aprenentatge (és a dir, el desenvolupament de la competència interactiva de la L2 en línia) es produeix en entorns digitals, avançant els coneixements sobre l'aprenentatge de llengües mitjançant l’ordinador.
​
Taller: Com fer un seguiment del desenvolupament L2 en la interacció a través de l'anàlisi de la conversa: Sert i Balaman
How to track L2 development in interaction through Conversation Analysis
Aquest taller serà molt pràctic per a treballs longitudinals i comparatius, amb l’enfocament de l’anàlisi de la conversa.
Conferència 2: El seguiment de conductes d'aprenentatge a les aules mitjançant l'anàlisi de la conversa: Sert
Tracking Learning Behaviors in Classrooms Using Conversation Analysis
Els estudis recents sobre l'aprenentatge i la competència interactiva en la L2 (segon / estranger / llengua addicional) demostren que l'aprenentatge és "analitzable com enunciat en els detalls de la interacció social" (Pekarek Doehler, 2010, p. 109), i una anàlisi de l'aprenentatge hauria d'incloure, entre d’altres coses, la consideració de la mirada, el gest, l'orientació corporal i la manipulació dels objectes. La metodologia de l'anàlisi de la conversa té eines analítiques robustes per al seguiment dels comportaments d'aprenentatge de llengües (Markee 2008; Hauser 2017), i les seves eines empíriques han demostrat ser útils per revelar l'aprenentatge de la L2 en la interacció. En aquest context, presentaré anàlisis de la conversa de l’aprenentatge (Markee i Seu, 2009; Seedhouse, 1996) amb dades de les aules L2 a Turquia i Luxemburg (Sert 2015; 2017). Demostraré la manera com els professors i els estudiants co-construeixen oportunitats per a l'aprenentatge de llengües durant les seves activitats en l'aula i mostraré la intrincada relació entre la pedagogia i la interacció. La conferència es tancarà amb implicacions per a la investigació dins de les aules L2, l'ensenyament i la formació del professorat.
Conferència 3: Utilitzant l'anàlisi de la conversa multimodal per examinar l'ecologia epistèmica de l'escriptura col·laborativa assistida per l'ordinador: Musk
Using multimodal Conversation Analysis to examine the epistemic ecology of computer-assisted collaborative writing
​
Basant-se en la noció de l'ecologia epistèmica de Goodwin (2013), aquesta presentació examina com es gestiona el coneixement de l’ortografia i la gramàtica per corregir errors en l'escriptura col·laborativa en una llengua estrangera, assistida per l’ordinador. La noció de Goodwin proporciona un mitjà per conceptualitzar ‘la distribució pública i l'organització del coneixement i la relació dinàmica entre diferents posicions participants’ (Melander, 2012: 233). Aquí, l’anàlisi del procés de correcció també es basa en els estudis de l’anàlisi de la conversa de l'aula L2 en epistèmies (per exemple Balaman & Sert, 2017; Musk & ÄŒekaitÄ—, 2017; Rusk, Sahlström & Pörn, 2017), i en reparació i correcció (per exemple Kasper, 1985 ; Musk, 2016; Seedhouse, 2004), per mostrar com es negocia l'accés epistèmic (vegeu Stivers et al., 2011: 9) dins d'un marc potencialment triàdic de participació (estudiant-alumne-ordinador, vegeu van Lier, 2002: 147 ) a través de les trajectòries de correcció. Per tant, els aprenents reconstitueixen, superposen i mobilitzen el coneixement, fent servir els recursos semiòtics disponibles per resoldre problemes emergents (Musk & ÄŒekaitÄ—, 2017) i per obrir possibles espais d'aprenentatge (Musk, en premsa). Les dades recollides de correccions provenen de 13 hores de dades gravades en vídeo d'un projecte col·laboratiu d'escriptura en anglès assistida per ordinador dins d’una aula de llengües estrangeres en una escola sueca de secundària.
Conferència 4: (cloenda): Multimodality and embodied action: The potential and controversial extension of actor-network/new materialism approaches to sequential analysis: Thorne