top of page

Ocasionalment GREIP organitza esdeveniments més grans amb altres associacions o entitats (per exemple, conferències, taules rodones). Aquí hi ha una llista d'esdeveniments coorganitzats per al curs acadèmic 2017-2018.

La creativitat i l'educació lingüística del segle XXI: Seminari obert per a investigadors i professionals

Organitzat pel projecte KONECT conjuntament amb membres de la nova xarxa d'Investigació AILA 'Investigació creativa en lingüística aplicada'

15/03/2018

El projecte KONECT va investigar, entre d'altres aspectes, les habilitats comunicatives i acadèmiques que els estudiants del segle XXI necessiten desenvolupar, fins i tot han d'arribar a les escoles amb aquestes competències ja adquirides. En aquest seminari, KONECT, conjuntament amb membres de la nova AILA Research Network sobre la investigació creativa en la Lingüística Aplicada explorarà el tema de la creativitat en relació amb l'educació de llengües. Com pot el compromís dels estudiants, els educadors i els investigadors amb les arts ajudar-nos a comprendre millor, imaginar i impactar en l'educació de llengües per al món en què vivim?

 

Els ponents en el seminari ens guiaran a través dels seus propis compromisos amb la creativitat, com el context, la metodologia, l'epistemologia o l'ontologia, en la seva investigació sobre la didàctica de les llengües. El seminari acabarà amb una sessió de preguntes i respostes i un debat obert amb els participants interessats en la creativitat com a part de la seva pròpia pràctica.

 

Horari

10 – 10.15       Benvinguda i presentació del projecte KONECT; Melinda Dooly; Investigadora principal

 

10.15 – 10.30  Presentació de la xarxa AILA ReN on Creative Inquiry in Applied Linguistics; Lou Harvey, Jessica Bradley, Emilee Moore; Co-coordinadores

 

10.30 – 11.30  ‘The Translator’: A public intercultural pedagogy of solidarity? Lou Harvey, University of Leeds

 

Pausa

 

12 – 12.30       Crafting rhymes and throwing up messages in a rhyme workshop: Experiences of living the language in the classroom; Cristina Aliagas, Universitat Pompeu Fabra

 

12.30 – 13.00 El rap latino en Barcelona: una narrativa de las desigualdades lingüísticas y sociales en la escuela; Víctor Corona, Universitat de Lleida

13.00 – 13.30  Resemiotisation from page to stage: The trajectory of a multilingual youth’s poem; Emilee Moore, Universitat Autònoma de Barcelona

 

13.30 – 14.00  Preguntes i discussió; Cristina Aliagas, Víctor Corona, Melinda Dooly, Lou Harvey, Emilee Moore

 

Resums (en la llengua de la ponència)

The Translator’: A public intercultural pedagogy of solidarity?

 

Lou Harvey

University of Leeds

 

This talk will report on a project to adapt research into language and intercultural learning for theatrical performance. In collaboration with theatre company Cap-a-Pie, my research was adapted into a work-in-progress performance staged on two evenings in Leeds in June 2017. I will briefly present the research, how the adaptation project came about and how the performance was developed, and show some short filmed extracts from rehearsals. Drawing on concepts of dialogue (Bakhtin, 1981), hospitality (Derrida, 2000), and sentimentality (Zembylas, 2016), I will introduce my thinking around the relationships between public engagement and public education, between empathy and solidarity, and the affordances of these ideas for a public intercultural pedagogy.

 

Crafting rhymes and throwing up messages in a rhyme workshop: experiences of living the language in the classroom

 

Cristina Aliagas

Universitat Pompeu Fabra

 

The objective of this presentation is twofold. On the one hand, I will show the analysis of the written responses (rap lyrics) of 75 high school students who participated in a rhyming workshop taught by Pau Llonch, vocalist of the Catalan rap group At Versaris, at a multicultural and multilingual high school in Manresa. On the other hand, I will show some of the pedagogical strategies deployed by the rap artist to motivate the lyrical expression of young people and promote it, starting out from the messages they wanted to transmit and their aesthetic sensibilities. In the analysis of the educational experience, I connect three analytical constructs: (a) rap music as a complex vernacular literary practice for its textual and linguistic creativity (Newman, 2005), (b) rap music understood in terms of “funds of knowledge” (Moll & González, 2011) that are valid in the classrooms and (c) rap music as a sociodiscursive “third space” (Moje et al., 2004; Gutiérrez, 2008) where it is possible to encourage creativity in classrooms, and that can also contribute to language learning and to the development of academic writing. The analysis of this educational experience shows the potential of rap music as a ‘bridge’ to connect, through pedagogical and linguistic creativity, a musical practice that is increasingly popular among young people, with the linguistic and textual values ​​fostered by academic culture.

 

El hip hop latino en Barcelona: una narrativa de las desigualdades lingüísticas y sociales en la escuela

 

Víctor Corona

Universitat de Lleida

 

La inmigración latinoamericana es la más importante en Barcelona. A partir del año dos mil podemos ver como “lo latino” ha venido ocupando un lugar en el espacio social, no solo de Barcelona, sino de las principales ciudades en España.  Durante los últimos 12 años he dedicado gran parte de mi trabajo como investigador a la tarea de describir y entender como se construye “lo latino” en un contexto como el de Barcelona. Gran parte de mi trabajo, esencialmente etnográfico, lo he realizado en el entorno escolar con chicos que habían abandonado, o estaban a punto de abandonar los estudios.  El corpus que he reunido durante estos años lo conforman registros en video de entrevistas, grupos de discusión y charlas informales con estos jóvenes.

 

En la tarea de entender “lo latino” en Barcelona me he percatado de la importancia que tienen discursos como el del hip-hop. A partir 2014 he ido incorporando a mi corpus de datos canciones, videoclips y algunas entrevistas con raperos de origen latino residentes en Barcelona. Mi objetivo es integrar al hip hop, en la diversidad de sus géneros, como un discurso más para entender el rol que tiene la escuela, y las desigualdades sociales que en ella se reproducen, en este proceso de construcción identitaria.

 

Resemiotisation from page to stage: The trajectory of a musilingual youth’s poem

 

Emilee Moore

Universitat Autònoma de Barcelona

 

In my recent research with youth spoken word poets, I have been particularly interested in the fluid practices that span spoken, written, gestural, digital, musical and spatial modes, and across times and places, in the trajectories (Kell, 2009) of poems written and performed by youth. Poetry is a particularly interesting practice for studying semiosis; as van Leeuwen (1999: 5) writes: “[...] things work differently. No hard and fast rules exist. Any bit of language you might lay your hands on could come in handy for the semiotic job at hand, whether it is grammatical or not, whether it represents a standard variety of English or not.” Among other aspects, I have explored how musical notation sheds light on the complexities of the transformations that the poems undergo in these trajectories, following insights from Erickson (1982), van Leeuwen (1999), Falthin (2013), and others. The presentation focuses on part of the trajectory of one poem, titled ‘To Him’ by a 17-year old French-English bilingual and musilingual (Fernández-Toro, 2016) poet and singer.

Esdeveniments anteriors

Trobada ICE: Multidisciplinary integrative English projects in primary schools

Aula Magna, UAB Casa de Convalescència (Barcelona)

26/01/2018

Aquesta trobada està adreçada al professorat d’anglès de primària que tingui interès a reflexionar sobre com es poden dur a terme a l’aula projectes i tasques que plantegin reptes reals a l’alumnat. Reptes que animin tant a observar i experimentar per construir coneixements o descobrir l’entorn, com a dissenyar propostes d’actuació per contribuir a millorar problemes del món actual.
 

La trobada començarà amb una conferència que servirà per plantejar, a través d’exemples reals, els principis teòrics que sustenten aquests enfocaments. Tot seguit, s’exposaran tres experiències sobre com s’aplica a l’aula aquesta metodologia. Concretament, es presentaran dos projectes interdisciplinaris i un conjunt de tasques multidisciplinàries que es duen a terme en l’actualitat a tres escoles catalanes.

Ponents: Cristina Asensio Soriano, Melinda Dooly, Dolors Masats Viladoms, Maria Mont Algamasilla, Teresa Oliva Figueras, Esther Serramia Sánchez

L'evolució de l'ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging

Aquesta taula rodona internacional està organitzada pel grup de recerca GREIP i s'emmarca en els actes de celebració del 25è aniversari de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona

26/01/2018

L’estudi de les pràctiques plurilingües planteja un conjunt de reptes per a les ciències socials i del llenguatge. En primer lloc, els usos plurilingües estan ancorats en processos de mobilitat, de socialització en entorns locals i internacionals, d’aprenentatge, de construcció d’identitats i d’ideologies, d’exercici de poder o de discriminació, de manera que no es poden estudiar en un vacuum sinó que cal plantejar l’articulació entre recursos lingüístics i multimodals, cultura i àmbits socials, que es posen en joc en la interacció. En segon lloc, mentre que els usos plurilingües han estat considerats –històricament, en la investigació sobre contacte de llengües i en l’imaginari de les persones– com a reveladors de manca d’habilitats lingüístiques, la perspectiva plurilingüe els contempla com a il·lustradors de competències sofisticades, creatives i innovadores, arrelades en les necessitats comunicatives, i inherents als processos d’aprenentatge de nous recursos. Aquesta mirada posa en qüestió les nocions de ‘parlant ideal’ o de parlant nadiu. En tercer lloc, els usos plurilingües demanen considerar com s’articulen els recursos lingüístics i multimodals en les pràctiques comunicatives socialment situades, sovint en un contínuum, que incorpora formes identificables per un observador extern i formes híbrides, emergents ad hoc, que només prenen significat per als interlocutors en l’activitat en curs.

Aquesta taula rodona pretén posar en diàleg diferents perspectives per a l’estudi del plurilingüisme, nous conceptes i diverses aproximacions a aquest fenomen, tenint com a horitzó la renovació de les pràctiques educatives. Algunes qüestions clau que es debatran són:

  • Quines són les diferències entre el concepte sociolingüístic de translanguaging i l'ús socioeducatiu del translanguaging didàctic?

  • Quines són les diferències epistemològiques entre translanguaging i l'alternancia de codi?

  • Com aquests conceptes afecten la investigació en educació i la pràctica en aquesta àrea d'estudi en particular?

Ponents: Ofelia García, CUNY; Georges Lüdi, Basel University; Dolors Masats (GREIP); Ricardo Otheguy, CUNY; Zhu Hua, Birkbeck University, University College London

Bridging across languages and cultures in everyday lives: New roles for changing scenarios

International Association for Languages & Intercultural Communication 2016 Conference

26/01/2018

In this age of communication revolution and intense globalization there is a growing expectation that everyone be conversant in more than one language and familiar and comfortable with multicultural contexts. As languages and cultures come into contact -driven by conflicts, migration, media and the Internet, transnational capitalism and many other factors- more and more individuals find themselves in the role of mediating between diverse languages and cultures in their daily lives. These may be professionals in fields as varied as health services, travel agents, interpreters, shopkeepers, teachers, workers at multinational companies or NGO workers as well as young, multilingual children and youth acting as language and culture mediators between their family and society (known as ‘language brokers’).

 

In a world of transcultural ‘mash-ups’, multilingual rap and multi-party videoconferencing apps for cellphones, there is a need for a theoretical shift towards an understanding of ‘languaging’ and ‘culturing’ as transformative practices involving social activities that go between and beyond ‘fixed’ and separate systems; practices that take place in the interstices of languages and cultures where new meanings and new understandings can emerge. Given the importance that language and culture mediators can play in today’s increasingly interconnected world, the aims of this conference are:

 

  • to promote critical engagement with the notion of mediating between cultures and languages;

  • to explore the role of technology in bridging between diverse languages and cultures;

  • to explore the role of ‘broker’ in cross-cultural situations, including growing instances of ‘child language brokers’;

  • to promote understanding of how language brokering is perceived by researchers and practitioners from cross-cultural situations;

  • to provide a forum for a critique of existing analytical models of culture and language mediating practices that integrate current theories of language and intercultural communication;

  • to provide a forum on ways in which research into language and culture mediation can inform teachers’ praxis.

 

The conference organizers welcome presentations on theory and practice that look at language and culture mediation as transformative practices and from many different perspectives, in particular in education but also in other formal and informal domains.

Ponents: David Block (Universitat de Lleida/ICREA; Adrian Blackledge (University of Birmingham); Angela Creese (University of Birmingham); John O'Regan (Institute of Education University College London); Sean Golden (Universitat Autònoma de Barcelona)

1 / 1

Please reload

bottom of page